Quartmetratges

Vicenta, de Sam
2010.35mm

Escrit i dirigit per Sam
Produït per Conflictivos Productions S.L.
Fotografia Sam
Direcció artística  Diego Soriano, Sam
Animació David Caballer , Sam
Música Sam

Amb les veus de:
Vicenta: Esperanza Elipe
Alfredo: Santiago Segura
Carmen: Marta Poveda
Vicente: Sam
Cura: Ruben Casaña
Victor Frankestein: Pablo Llorens
Veu telèfono: Pascual Pérez

Disenys: Sam
Story-board Sam, Fran J.S.C.
Diseny gràfic, Remi Hueso, Sam
Ninots: Diego Soriano, Sam
Vestuari:Flora Cuevas
Decorats y Atrezzo: Diego Soriano, Luis Quevedo, Flora Cuevas, Remi Hueso
José Tomás Mira, Jose Fco. Atienza «Ati», Sam
Animació adicional: Pablo Llorens, Pascual Pérez
Supervisor d’efectes visuales: Remi Hueso
Animació y modelat 3D: Remi Hueso
Post-producción: Remi Hueso, David Caballer
Muntatge: Sam

Presentat en més de 200 festivals, entre ells:

– CICDAF 2010. China International Animation and Digital Art Festival (China)  Premi      especial del Jurat
– Nominació al Goya millor Curtmetratge d’Animación. Academia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d’Espanya
– Setmana de Cine Fantàstic i de Terror de San Sebastián. Premi Canal + Projecte Corto. 
– ANIMACOR, Festival internacional d’ Animació de Córdoba. 2n  Premi

Sinopsi: 
Quan Alfredo mor sense revelar a la seua  muller l’amagatall de la fabulosa fortuna que guanyaren amb la loteria, Vicenta busca per tot arreu fins assumir que l’única manera de saber on està és preguntant-li al seu marit.
Tornar a la vida als morts mai ha sigut una tasca fàcil i molt menys per a una vídua entrada en anys, però amb l’ajuda del seu retardat  nebot Vicente, fent al mateix temps d’Igor, tot és possible.  Tanmateix no serà l’única que persegueixca fer-se amb tan suculent botí.

Entrevista amb Sam
Sam, fundador de Conflictivos Productions, ha passat l’última dècada treballant allà on ha hagut un tros de plastilina que animar, des de els seus moderns començaments fins a la Factoria Aardman, molts han sigut els treballs en els que aquest animador ha deixat la seua empremta, paral·lelament i sempre que el pressupost ho permetisca es va anar creant un nom com a realitzador independent amb curts como Encarna, Hermético, Kriters, The Werepig i Vicenta, que sense dubte és el seu projecte més ambiciós. Actualment està preparant el seu primer llargmetratge.

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
Com bonament es pot, podem dir que vaig ser un autodidacta, encara que he tingut la sort   de coincidir amb molts amb la mateixa situació que jo i ens hem il·lustrat els uns als altres.

Que et va impulsar a començar amb la  realització de curtmetratges?
Voler contar històries, contar el que volia i la veritat és que el cine, junt a la música i el dibuix, sempre han sigut les meues grans passions.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges?
No és la primera, ja han sigut diversos els curts que he presentat i en algunes ocasions fins i tot m’he emportat algun premi.. L’experiència  en general ha sigut bona.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball?
Doncs bàsicament volia realitzar un remake de Frankestein i ambientar-lo en Ruzafa, la resta va ser la manera que em va semblar més raonable de contar aquesta història

Quant de temps t’ha portat des de l’escriptura del guió a la seua difusió?
El guió el vaig escriure en 2004, encara que la idea em rondava feia anys, ara que es pot dir que fins 2008 no vaig començar amb la preproducció, que va finalitzar amb la pel·lícula acabada a finals del 2010. Així que…una bona estona.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
Va ser el final, perquè després de dos anys treballant vols veure la llum al final del túnel..i va ser en eixe precís instant quan el productor ens la va jugar i un poc més i perdem la pel·lícula…però aquesta és una història massa llarga i trista per a contar-la ací.

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
Quan vaig tancar el guió i vaig aconseguir que totes les peces encaixaren

 Cap pel·lícula o director en els quals t’hages inspirat?
La citada, Frankestein the Walles, però també les pel·lícules de Berlanga i el primer Almodóvar.. però sobre tot Delicatessen, de Jeunet et Caro.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
Canon 

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Il·lusió, diners i il·lusió ( és necessari el doble d’il·lusió que de diners)

Cap curtmetratge fetiche?                                                         
El secreto de la trompeta y Evilio                          

Cap on creus que camina el curtmetratge?                        
Són temps d’incertesa, no sé fins on va però sé que serà molt diferent que d’on ve. 

 I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
Que gaudeixen i intenten oblidar-se dels problemes.. durant una estoneta.