Quartmetratges

Guía para matar a tu jefe, de Aarón García Sampedro
2010. Ficció

Direcció i Guió: Aarón García Sampedro
Dir. Fotografia: Ferran Brooks
Producción: Laia Medes
Sonido: Jorge Flor y Leticia Argudo
Actor: Felipe Morales

Entrevista amb Aarón García Sampedro

Com et vas iniciar al món de l’audiovisual?
De xicotet ja rodava petits curts amb el meu germà. El que la gent creia que era un hobby, s’ha acabat convertint en la meua obsessió i en la meua forma d’expressar-me al món.

Que et va impulsar a començar amb la realització de curtmetratges?
Explicar històries que volia veure en la pantalla. Les històries que rode són històries que vull veure i vull ensenyar-li a un públic perquè gaudisca amb elles. A més, sóc dels pocs que encara pensen que és un món de màgia.

És la primera vegada que presentes un treball a Quartmetratges?
No, ja ho vaig fer fa un parell d’anys amb el curtmetratge “Luciérnagas”. I no serà l’última per descomptat.

I ara parlant del curtmetratge, com va sorgir la idea que va iniciar aquest treball?
En principi el projecte base era alguna cosa semblant, solament que era una espècia de “guia per a lligar”. Aleshores tenia un cap que era bastant…menyspreable. Ni tan sols parlava amb ell, però la seua sola presència em feia bullir la sang i desitjar-li el pitjor Sabeu el que dic? Un dia, vaig pensar com seria si algú se’l carregara… i el guió va nàixer de la combinació d’ambdues idees!
Quant de temps t’ha portat desde de la escriptura del guió fins a la seua difusió?
Un any i uns mesos…ha sigut un procés molt llarg en el qual m’he arribat a desesperar per culpa de molts factors. Però quan tens un projecte en el qual la gent no és remunerada, no pots exigir-li determinats terminis.

Quina va ser la part més complicada de la seua elaboració?
Sol ser el rodatge, però la veritat és que va anar molt bé. El més dur per a mi va ser la postproducció. I em referisc a l’espera, no a res tècnic. A l’espera que els fx s’acabaren, mentre em menjava les ungles pràcticament a l’altura dels colzes…

I quin moment d’aquest procés recordes amb més estima?
El rodatge sens dubte. Vaig tenir un gran equip tècnic/artístic que em va ajudar en tot moment. El millor del procés. I també la presentació del projecte any i mig després. Que la gent et diga que el teu treball li ha agradat, és un goig enorme.

Cap pel·lícula o director en els qual t’hages inspirat?
Per a aquest cas en concret, em vaig inspirar una mica en l’estil cartoon dels dibuixos animats. No tant quant a visual (que també), sinó quant a situacions una miqueta absurdes que succeeixen al llarg de la història.

Amb quina càmera prefereixes treballar?
Doncs no tinc cap en concret. He rodat amb 5d, amb Panasonic, amb Sony…La que puga tenir a cada moment, en realitat. Acabe d’acabar un curt amb RedOne i la veritat és que és una passada, però ha sigut alguna cosa extraordinari que no sempre es pot tenir a causa del seu elevat cost.

Quins són els ingredients necessaris per a poder dur endavant un projecte d’aquestes dimensions?
Tenir molta paciència i constància. A més, el “jo m’ho guise jo m’ho menje” és fonamental si no tens suport econòmic per part d’algú. Ja no solament eres director o guionista, si no que et converteixes en productor, en runner, en muntador, auxiliar de producció…
Però sobretot, tenir moltíssima il·lusió per a afrontar un projecte que crees que val la pena, ja que vas a dedicar-li molt temps de la teua vida.
Cap curtmetratge fetitxe?
Mmmm…doncs la veritat és que no. M’agraden molts, però no tinc cap de capçalera.

Cap on creus que camina el curtmetratge?
Crec que si se li donara el suport, la promoció i la visió necessàries, podria arribar a molt més lluny d’on està. Amb la projecció en cinemes, per exemple. La gent no està educada per a veure curtmetratges, i és alguna cosa que HA DE canviar.

I per últim, que li diries al públic que vindrà a veure el curt a Quartmetratges?
Que gaudeixi i si pot ser, que es riga una estona. Si és que li fa gràcia clar…